Enterramientos infantiles en el poblado ibérico de la Moleta del Remei (Alcanar, Montsia) / Gloria Munilla Cabrillana, Domènec Campillo, Oriol Mercadal Fernández



En: Cuadernos de Prehistoria y Arqueología Castellonenses, Núm. 14 (1989) , p. 133-160
Notes a peu de pàgina.

Arqueología del conflicto y memoria colectiva : la experiencia internacional / Francisco Gracia Alonso
Gracia Alonso, Francisco


En: Desperta Ferro : Arqueología e Historia. Madrid, núm. 50 (Agosto 2023), p. ? : il.
Número dedicat a "Arqueología de la Guerra Civil".

L'Arqueologia del conflicte constitueix en l'actualitat la línia de treball que millor connecta les intervencions amb la societat, ja que l'estudi dels camps de batalla i les restes materials dels conflictes, l'obertura de fosses comunes, identificació de desapareguts, retorn de les restes als seus familiars o, simplement, dignificació dels enterraments, són entesos com un treball positiu i necessari per donar resposta a preguntes actuals i ajuda a comprendre el passat qüestionant el recurs a la violència primària. A més, la possibilitat que l'arqueologia forense pugui col·laborar de manera determinant en l'exercici de la justícia en els processos per crims de guerra o contra la Humanitat emparats per l'ONU, possibilita l'actuació guaridora de les conseqüències dels processos polítics i els genocidis a partir de dades científiques i no de pulsions ideològiques. La ciència s'imposa a la raó ideològica en la implementació didàctica de les polítiques de memòria.

El Primer manual de arqueología en Cataluña. La Fulla d'Instrucció Arqueològica de la associació catalanista d'excursions científiques / Francisco Gracia Alonso
Gracia Alonso, Francisco


En: 243430 Historiografia del Maresme : la història de la recerca històrica, arqueològica i antropològica de la comarca : dissabte 15 d'octubre de 2022, Cabrera de Mar. Mataró ; Cabrera de Mar : Arxiu Comarcal del Maresme : Fundació Burriac, 2023. p. 9-33


El desarrollo de la investigación arqueológica en el Maresme durante los últimos cien años, con especial atención al meritorio trabajo realizado por arqueólogos no profesionales vinculados a diferentes estructuras administrativas estatales o locales, ha sido estudiado en profundidad recientemente (Gracia Alonso 2020b); (García Roselló 2021), por lo que es conveniente retroceder un poco más en el tiempo e intentar analizar el germen del interés erudito y social por el conocimiento del pasado en Cataluña, así como las implicaciones políticas que impulsaron y se derivaron de la investigación arqueológica (Gracia Alonso 2020a: 61-76), que tuvo en las comarcas situadas alrededor de Barcelona uno de sus primeros y principales campos de estudio, contribuyendo decisivamente al conocimiento, protección y difusión del patrimonio histórico-artístico y arqueológico.

Estudio especroscópico de objetos de bronce procedentes de la sec. est. corte J. Ullastret / Francisco Gracia Alonso
Gracia Alonso, Francisco


En: Pyrenae: Revista de Prehistòria i Antiguitat de la Mediterrània Occidental. vol. 17-18 (1981) , p. 303-314

Con intención de comprobar una posible evolución en la composición de las aleaciones de los objetos de bronce en diversos períodos cronológicos, así como de establecer posibles diferencias entre piezas de naturaleza diversa, y principalmente con ánimo de demostrar la fabricación de las mismas en el yacimiento por medio de la comparación de escorias y fragmentos de piezas terminadas de una misma procedencia locativa, intentando al mismo tiempo determinar la procedencia del mineral utilizado, procedimos a escoger una serie de veinticinco muestras de bronce provenientes del corte J, que junto al corte Q, situado a poca distancia del mismo, son las zonas que 'han aportado una mayor cantidad de elementos de bronce en el yacimiento de Ullastret.

Bronces de tocador ibéricos con representaciones de tipo serpentiforme en Ullastret / Francisco Gracia Alonso
Gracia Alonso, Francisco


En: Pyrenae: Revista de Prehistòria i Antiguitat de la Mediterrània Occidental. vol. 19-20 (1983) , p. 91-111

Los objetos de tocador son, junto a las fíbulas, parte definitoria del material de bronce de empleo personal presente en el yacimiento (41 piezas, suponiendo el 8,23 por ciento) su número no permite efectuar una clasificación analítica, aunque sí una adscripción cronológica que otorga una visión global de la presencia de estos objetos en Ullastret. Disponemos de cinco tipos de instrumentos: panoplias, scalptoriums, espátulas, auriscalpiums y pinzas.

Jehasse, Jean et Laurence (2001): Aléria. Nouvelles données de la nècropole / [ressenya de: Francisco Gracia Alonso]
Gracia Alonso, Francisco


En: Pyrenae: Revista de Prehistòria i Antiguitat de la Mediterrània Occidental. vol. 33-34 (2002) , p. 384-386
Ressenya de:
- Jehasse, Jean. Aléria. Nouvelles données de la nècropole. Lyon : Maison de l'Orient méditerranéen, 2001

La publicación por Jean y Laurence Jehasse en 1973 de la obra La Nécropole préromaine d'Aléria: 1960-1968 constituyó un hito en la historia de la investigación protohistórica en el ámbito del Mediterráneo. Junto a la necrópolis de La Spina (Italia), Aléria constituyó un punto de referencia clave para el estudio de las influencias de la sociedad colonial greco-focea sobre las comunidades indígenas en Córcega y, por extensión, en el Mediterráneo occidental, así como un corpus de consulta y análisis inexcusable para la identificación de las tipologías materiales de origen griego en la esfera colonial y comercial del extremo Occidente. Recordemos que, en esa fecha, los investigadores en la península Ibérica trabajaban esencialmente a partir de las publicaciones de J.D. Beazley (que no recogían la problemática de las series peninsulares) y, muy especialmente, con la obra Las cerámicas griegas en la península 1bérica de Gloria Trías, aparecida en 1968. Cabría esperar hasta 1977, en que Marina Picazo publicó Las cerámicas áticas de Ullastret, para contar con una monografía específica de las producciones griegas en un yacimiento ibérico.

Martín,A.; Buxó,R,; López,J.B.; Mataró,M. (2000): Excavacions arqueològiques a l'Illa d'en Reixac (1987-1992). Monografies d'Ullastret 1. Girona / [ressenya de ; Francisco Gracia Alonso]
Gracia Alonso, Francisco


En: Pyrenae: Revista de Prehistòria i Antiguitat de la Mediterrània Occidental. vol. 31-32 (2002) , p. 235-238
Ressenya de:
- Martín,A.; Buxó,R, ; López,J.B.; Mataró,M.. Excavacions arqueològiques a l'Illa d'en Reixac, 1987-1992. Girona : Museu Arqueològic de Catalunya, 1999

Pese a que ya en algunos trabajos de fines del siglo XIX se cita la existencia de materiales arqueológicos en el Puig de Sant Andreu (Ullastret), y al hecho de que a instancia del Institut d'Estudis Catalans el enclave fuese incluido en el Registre del Patrimoni Historic, Artístic i Arqueològic de Catalunya l'any 1936 (DOGC de 08/07/1936), no fue hasta 1947 en que Miquel Oliva, animado por el Dr. Lluís Pericot, Comisario Provincial de Excavaciones en Gerona, inició las intervenciones sistemáticas en el yacimiento, realizando una labor ininterrumpida hasta su fallecimiento en 1974.

Mobiliario metálico en bronce, ibérico, del Puig de Sant Andreu, Ullastret / Francisco Fracia Alonso ; [dirigida per: Anna M. Rauret]
Gracia Alonso, Francisco


1985
Dirigida per: Rauret, Anna M. Universitat de Barcelona. Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia, 1985
3 vols. ; 259, 251 f., 157 f. de làm. : il.
Tesi de llicenciatura. Bibliografia.

Una Aportación al conocimiento de la producción anfórica romana en Tarragona. El horno de l'Aumedina, Tivissa (Ribera d'Ebre) / Ramón Pallarés Comas, Francisco Gracia Alonso, Jordi Miro i Canals
Pallarès Comas, Ramon


En: Cuadernos de prehistoria y arqueología castellonenses, núm.13 (1987) , p. 275-290

En 1920, al ampliarse el Camino Real que conducía desde Mora, por el Coll de Fatges y Vandellós, a l'Hospitalet de l'Infant, se destruyeron partes de un complejo industrial pertenecientes a una villa romana en las partidas de L'Aumedina y La Sort, en el término municipal de Tivissa (Ribera d'Ebre). Este hecho provoca una amplia dispersión de restos arqueológicos, dejando, incluso, al descubierto testimonios arquitectónicos de un horno, sin que, desgraciadamente, los mismos fueran objeto de estudio; con la excepción de M. Bru y Barra que habla del interés de los habitantes de Tivissa por algunos fragmentos cerámicos en los que figuraba la marca TIBISI, debido a su analogía fonética con el nombre de la cercana población, más aun cuando el mismo aparecía sobre restos de clara filiación romana.

Estructuración del poblamiento y sistemas defensivos en el área de la desembocadura del Ebro : dos casos de estudio La Moleta del Remei (Alcanar) y el Castellet de Banyoles (Tivissa) / Francisco Gracia Alonso, Gloria Munilla Cabrillana, Ramón Pallarès Comas
Gracia Alonso, Francisco


En: 048163 Simposi Internacional d'Arqueologia Ibèrica. Manresa : Centre d'Estudis del Bages : Societat Catalana d'Arqueologia, 1991. p. 67-78

Dibuixos originals de Francesc Riart per il·lustrar l'obra El Llibre dels ibers [Material gràfic] / [Francesc Riart, Francisco Gracia Alonso]
Riart i Jou, Francesc


2000
12 dibuixos : tinta ; 50 * 71 cm
Dibuixos en llapis repassats en tinta; alguns amb fragments corregits amb paper retallat i encolat. Data d'execució i descripció dels dibuixos facilitada per l'autor. Conté els dibuixos publicats: Dona i ornaments, ibèric antic, s. VI/V AC -- Home i ornaments, ibèric antic, s. VI/V AC -- Muralles de poblat ibèric del Cogulló (Sallent) -- Vestit i ornaments, ibèric ple, s. IV/III AC -- Guerrers ibèrics, ibèric ple, s. IV/III (2 dibuixos) -- Temple d'Ullastret, ibèric ple, s. III AC -- Muralles del Castellet de Banyoles (Tivissa), s. III AC. Conté 3 dibuixos inèdits: Guerrers de l'ibèric antic, s.VI/IV AC -- Construcció de l'aqüeducte de Tarragona, s. I AC -- Exèrcit romà de les guerres púniques.

Las Influencias mediterráneas y el momento de plena formación de la cultura ibérica en Cataluña : las cerámicas áticas y de barniz negro en el poblado ibérico del Molí d'Espígol - Tornabous - Urgell / Francisco Gracia Alonso
Gracia Alonso, Francisco


Barcelona : Universitat de Barcelona, Centre de Publicacions, Intercanvi Científic i Extensió Universitària, DL 1986
55, [10] p. : il., map. ; 22 cm
Resum de tesi doctoral: Universitat de Barcelona, Facultat de Geografia i Història, 1986. Bibliografia.

Las Influencias mediterráneas y el momento de plena formación de la cultura ibérica en Cataluña : las cerámicas áticas y de barniz negro en el poblado ibérico del Molí d'Espígol - Tornabous - Urgell / Francisco Gracia Alonso ; [dirigida per: Joan Maluquer de Motes]
Gracia Alonso, Francisco


1986
Dirigida per: Maluquer de Motes, Joan. Universitat de Barcelona. Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia, 1986
454, [87] f., 87 f. de làm. : il.
Bibliografia.

Instrumental quirúrgico en bronce, procedente de Ampurias, en el Servicio Técnico de Investigaciones Arqueológicas de Gerona / Francisco Gracia Alonso
Gracia Alonso, Francisco


1982
85 p. : il., 20 f. de làm, il., 8 f. de map.
Treball del curs de recerca: Materials M.A.C procedents d'Empúries, 1982. Bibliografia.

Cerámicas áticas y de barniz negro del poblado ibérico de la Moleta del Remei (Alcanar, Montsià) / Ramón Pallarés, Francisco Gracia, Gloria Munilla Cabrillana
Pallarès Comas, Ramon


En: Empúries. Barcelona, núm. 47 (1985) , p. 120-129 : il.
Notes.

L'IEC i la creació del SIA. Cent anys dels orígens de la recerca arqueològica pública a Catalunya / Francisco Gracia Alonso
Gracia Alonso, Francisco


En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 2014-2015 (2017) , p. 99-134 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

El 15 de setembre de 1914, Pere Bosch i Gimpera rebia de la Secció Històrico-Arqueològica de l'IEC el seu primer encàrrec: dur a terme una campanya de prospeccions al Baix Aragó. Els resultats d'aquesta recerca; la necessitat de respondre políticament a la Llei d'excavacions del 1911, que amenaçava d'ofegar amb el seu centralisme la recerca arqueològica a Catalunya que fomentava l'IEC, i les propostes de planificació que presentaran Lluís Marià Vidal i Manuel Cazurro desembocaran en la creació de la primera estructura de recerca arqueològica de caràcter públic de l'Estat: el Servei d'Investigacions Arqueològiques, conegut com a Oficina d'Excavacions. Aquest organisme controlarà la recerca entre els anys 1915 i 1936 i servirà de model per a l'organització de la recerca al llarg dels períodes de la Restauració, la Segona República i, fins i tot, el franquisme. En aquesta conferència es tracta el procés que va dur a la seva formació.

Història de l'arqueologia catalana. Formació i estabilització (1907-1975) / Francisco Gracia Alonso
Gracia Alonso, Francisco


En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 2013-2014 (2016) , p. 365-393 : il.
Bibliografia.

El desenvolupament de l'arqueologia científica a Catalunya sorgeix arran de l'interès polític dels moviemnts nacionalistes catalans per definir un passat històric nacional. S'analitzen els corrents teòrics i organitzatius de les etapes de la Mancomunitat, la Dictadura de Primo de Rivera, la Segona República i la Guerra Civil, i el Franquisme.

Les Darreres campanyes d'excavació al jaciment de la Primera Edat del Ferro de Sant Jaume-Mas d'en Serrà (Alcanar-Montsià) / David Garcia i Rubert, Francesc Gracia Alonso
Garcia i Rubert, David


En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 2001-2002 (2005) , p. 121-142 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Les Darreres campanyes d'excavacions al poblat ibèric de la Moleta del Remei (Alcanar, Montsià) : 1985-1987 / Francesc Gràcia i Alonso, Glòria Munilla i Cabrillana, Ramon Pallarés i Comas
Gracia Alonso, Francisco


En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 1987-1988 (1988) , p. 145-152

A propòsit de Pere Bosch Gimpera : Universidad, política, exilio / Francisco Gracia Alonso
Gracia Alonso, Francisco


Madrid : Marcial Pons Historia, 2011
607 p. : il. ; 22 cm (Memorias y biografías) 
Bibliografia. Índex.
ISBN 9788492820504